La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l'Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals culturals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc.
El toc de campana és específic i ha creat un autèntic llenguatge. A les Borges es troben recollits 18 tocs! I això que només tenim dues campanes al campanar de l’església! Però trobo fascinant que només amb dues campanes puguem distingir entre el toc de difunts d’home, de dona, de nen, de nena, el toc d’oració, el d’anar a dinar, el d’anar a treballar, el de festa, el de Festa Major, el de missa a l’ermita...
I què passa quan per algunes circumstàncies les campanes no volen sonar? Han dit prou? S'han cregut el toc de difunts?
No!!! Per sort l’any 2002 es van transcriure aquests 18 tocs i amb la paciència de Nardo es van poder verificar els primers esborranys. Si ara s’han quedat mudes hi haurem de posar remei! Perquè els sentiments que hi ha al darrera són massa forts per estar-me quieta. Prefereixo quedar-me amb el toc de Festa! Tornem a començar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada