Les persones no ens comportem igual quan som a casa que quan som fora. Hi ha qui canvia el to de veu, crida més o parla més fluix, és més amable o més esquerp o també hi ha qui està disposat a destrossar-ho tot, a embrutar...
Ens n’anem de vacances i no parem quiets, els pocs dies que hi som intentem fer el màxim com si el temps anés en contra nostra, quan fem alguna escapada de cap de setmana visitem coses que si visquéssim en aquell lloc no coneixeríem, aprofitem per visitar algun museu però no sempre coneixem els que tenim al costat de casa, tenim una necessitat de no parar ni un minut. Volem ser veloços com el rei Mercuri que he posat per encapçalar aquesta entrada.
Per què aquesta mateixa curiositat no la tenim quan som a casa? Per què ens agraden les passejades quan estem de vacances i ens costa aixecar-nos del nostre sofà un dia qualsevol? Per què volem conèixer la cultura del país visitat i no ens preocupen per la del veí foraster?
Està clar que ser fora de casa ens motiva, ens fa canviar els hàbits -encara que sigui de manera subtil- i gaudim fent coses diferents, però potser també caldria lluitar per mantenir aquesta curiositat en el nostre dia a dia.
PD: Ahir em vaig banyar a l’Atlàntic. Això no tindria res d’especial si no fos perquè, en tot l’estiu, pràcticament no m’he mullat al mediterrani amb l’excusa de trobar l’aigua massa freda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada