dissabte, 4 de setembre del 2010

La necessitat de les arrels

“Com més gosem caminar per nous senders, més necessitat tenim d'estar arrelats a la pròpia tradició i oberts a les altres”.

A Aquesta frase d’en Ramon Pankikkar se li poden donar moltes interpretacions, però avui m’ha ajudat a començar el blog pensant en el que és per a mi “la pròpia tradició”. Després de només 5 dies a Galícia ja hi ha hagut algú d’allà (de la pròpia tradició) que ha aparegut per aquí (per les altres), i quan me'n vaig enterar, vaig saber que havia d’anar-lo a esperar (la necessitat de les arrels).

El tet Domènec ha fet el Camino amb bici des de Roncesvalles amb només vuit dies i mig!!! (quasi 800km!). I clar aquí teniu la fotografia que ho ha immortalitzat (tot i que la bici ja estava empaquetada quan hem fet la foto).

Que contenta que he estat quan ens hem vist! Quina energia ue portava ell a sobre! Que bé que s’ho ha passat! Només pel fet de veure’l tant entusiasmat ja ha valgut la pena el viatge!

Quasi no he vist res de Santiago, de fet no anava a visitar la ciutat, això també queda pendent, sinó a sentir les arrels. 

Gràcies tet!