Masses vegades acabem acceptant una situació que no ens agrada, o que en realitat ha resultat no ser el que buscàvem. Massa sovint acabem amb un sentiment de resignació, ens sentim més o menys culpables i la impotència ens imbaeix. És llavors quan l'inconformisme ens ha de permetre superar aquesta actitud submisa.
No es tracta de ser inconformista per moda ni per rebequeria, sinó simplement per ser un mateix. L'inconformisme és una actitud personal que ens permet superar dificultats, no acceptar allò que no creiem i buscar solucions al moment actual. No ha d'anat lligat a rebatre-ho tot, ni a saltar-se a la torera les lleis, tampoc es tracta de tenir el costum de no callar i treure sempre el pit. Ser inconformista implica molt de treball i molt d'esforç -de fet és molt més fàcil acceptar-ho tot- però si estem convençuts d'allò que perseguim, l'inconformisme ens aporta la millor recompensa: Treballar per allò que creiem que és adequat.
L'inconformisme és la llum que ens guia per no errar el nostre camí personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada