La Festa Major és la festa més important d'un poble. Potser per molts ha perdut el seu sentit original perquè ara fem més festes que abans, i potser no s'espera amb tantes candaletes però... en el cas dels pobles petits, la Festa Major és el punt de trobada local que reuneix a tothom, tant als que hi són cada dia com als que no hi viuen però que per aquestes dates no dubten en fer-hi cap. És un punt de retrobada, una excusa ideal per actualitzar uns antecedents que s'han transmès de generació en generació. En definitiva allò que ens fa diferents del poble veí.
A les Borges, aquest tret identitari és l'Arribada. Costa de definir-la i fins i tot explicar-la a qui no l’ha vist mai, però els borgencs la vivim i ens la sentim molt nostra. Una festa d'origen religiós que es troba data ja el 1859 i que enguany ha estat declarada Festa Tradicional d'interès Nacional. Algú, frívolament, mirant-la des de fora, la podria veure com una processó a l’ermita que després s’acompanya de diables. Però segurament aquesta definició seria la més allunyada que es podria fer de l’Arribada.
De fet la festa ja comença al migdia amb la Tronada que avien l'home i la dona més vells de la vila. Just en acabar, el repic de campanes anuncia l'inici de la festa major i els grallers s'encarreguen de fer sonar les gralles que engresquen als gegants, la festa ja ha començat!
A quarts de deu de la nit un cuc multicolor de fanalets avança a poc a poc fins als peus de l'ermita, el cant de la salve gregoriana fa sortir la imatge de la Mare de Déu de la Riera sobre un tabernacle ben adornat de flors. Després de les últimes notes del cant comencen a espetegar les carretilles i apareixen diables que impedeixen (simbòlicament) la baixada de la imatge. Els símbols segueixen quan es posa la talla sota tàlem (són ben poques les tallen que tenen aquest privilegi simbòlic!). Entrada pel pont de l'Oriol, ovació, nomenament d'alcadesa d'honor, parlament de benvinguda i cant de la Salve Regina de Sacho i Marraco. Aquí és quan l'emoció en es barregen amb tota mena de sentiments, i això és el que la fa única (i per això difícil d'explicar). Plors, alegries, tristeses, pèrdues, retrobades, agraïments, naixements, morts... és impossible posar-nos en les ments de tots i cadascun dels borgencs.
Després el ball de diables segueix fins a arribar a l'Hort del Dasca per veure el castell de focs, per continuar fins a la plaça de l'ajuntament que és envaïda pel foc! Quan s'acaben les últimes carretilles la Mare de Déu entra a l'Esglesia i els diables acostumen a ser els primers en la cua del besamans. Costa molt explicar-ho en paraules però he trobat un vídeo que mostra alguna d’aquestes idees.
El que fa que sigui una festa especial és el propi fet de ser-hi. No val a marxar per evitar sentir segons quins sentiments. Malgrat el que ens pugui haver passat la resta de l’any, la Festa Major és la festa de tots i fugir-ne no ens soluciona res. Tots ens estimem aquesta festa i si sabem respectar els nostres sentiments no ens caldrà posar cap màscara, per això la Festa Major cada any és diferent!
Bona Festa Major!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada