Pel Pessebre

M’agrada fer el pessebre, perquè fer el pessebre és fer festa!

Tinc la sort que sempre hem fet el pessebre a casa. I fer-lo és tot un ritual que ja esperes d’any en any. Un treball col·lectiu, que agrupa la família fent caliu, i sobretot, que ens ho fa passar bé.

“Fer el pessebre” ja comença a finals de novembre quan els caps comencen a pensar com serà el pessebre d’enguany. “La mare ens el deixarà fer-lo al menjador del darrera?” “I si el fem dins d’una tina d’oli perquè ocupi menys?” “O millor dins d’unes caixes de tabac que podem anar a demanar a l’estanc!” “Al rebedor?” “Pujant les escales?” “Al garatge?”

Fent-lo així és quan un es sent molt seu el pessebre.

En dates com les d’avui, a mig pont de desembre, es comencen a materialitzar les idees. Les fustes per fer diferents nivells, tamborets, taules, totxanes... tot s’hi val per aconseguir una petita obra d’art que viurà poc més d’un mes. Es tracta de que tots els de casa hi participem, i a mida que et vas fent gran vas canviant de tasca. Quan ets petit et toca controlar els bens perquè no s’escapin, i a mesura que vas creixent vas a buscar sorra a la riera o flors a ca la tia, comences a desembolicar les figures, posar una bombeta, pensar com col·locar els reis, escombrar...

Cada pessebre és un món petit que reflecteix els sentiments d’una casa. Més gran, més petit, amb figures de cartró, de plastilina o de ceràmica, abstracte o figuratiu... però el que tenen en comú tots els pessebres és que són el centre de la llar per uns dies. L’ensenyaràs als veïns, hi cantaràs nadales, faràs avançar els reis perquè arribin al portal el dia 5, hi encendràs una espelma...

Enguany no he pogut participar al de casa, però me n’han enviat les fotos i ha quedat una cucada! La Montserrat i la mare són unes artistes! Aquí el teniu la cova:

Si el voleu veure més clar haureu de passar per casa! (També m’han dit que convidaran a un cafè! Això és un xollo!!!)