Pels Nervis

Estar nerviós és una d'aquelles expressions que tothom entén però que bàsicament no vol dir res. És una sensació que ens auto-creem per afrontar una situació de tensió, estrés o esforç... El cos, sense que nosaltres ho puguem controlar, allibera substàncies estimulants que ens preparen per respondre al repte que li plantegem. I l’encarregat de dur tot això a la pràctica no és altre que el NOSTRE cervell. El simpà és el responsable de la taquicàrdia, dels nusos a l’estomac, de la sensació d’ofec...

Vés a saber perquè ens prepara el nostre cervell, quan al cap i a la fi l'únic que volem és fer un examen, tocar la guitarra o sortir a dir dues frases. I malgrat que alguns públics facin més por que un fantasma, tampoc ens estem afrontant a cap situació de perill vital!

Si fóssim capaços d’analitzar fredament la situació, veuríem que la majoria dels nervis que passem no estan en absolut justificats. No són cap situació de perill, només un compromís que nosaltres mateixos hem provocat i que després, quan ens hi trobem, ens costa d’afrontar.

Si tinguéssim clar que el públic o el tribunal no són cap animal ferotge que ens vol fer a trossos, i que si ens hem preparat bé, hem practicat, estudiat i assimilat el que tocava, no hi ha cap motiu pel qual les coses puguin sortir malament... Si ho tinguéssim clar! Què fàcil seria!

Perquè el problema no és com reaccionen a fora, sinó com ho rebem a dins. I el que ens cal és dir-li al nostre cervell que no ens calen ni la meitat dels impulsos que ell té ganes d’enviar-nos, i que l’únic que volem és mostrar als altres el bo i millor que tots portem a dins.