Acostumem a voler fer les coses sense equivocar-nos, que tot surti bé a la primera. Però després ens n’adonem que això no sempre funciona, i què passa el dia que una cosa ens surt malament si sempre hem aconseguit fer-ho tot bé a la primera? Doncs que no ens sabem equivocar. No sabem com afrontar aquesta situació i estem fora de combat.
De nens se’ns inculca que hem de fer les coses sense cometre cap error, tot perfecte... i potser no es tracta d’això. Perquè tots alguna vegada ens hem equivocat, no hi ha cap geni que no fracassi en res. Hem de ser més conscients d’aquesta problemàtica, però a la vegada hem d’estar segurs que tenim la capacitat per superar-la.
I tot això està relacionat amb prendre decisions. Sempre cal triar, i quan prenem la decisió no sabem si al final tindrem un regust amarg o una alegria estranya davant d’un èxit imprevist. Si la nostra decisió no és la correcte, ens haurem equivocat, però segur que n’haurem tret molt de profit! Si utilitzem les eines adequades, l’equivocació passa a ser un sinònim de l’aprenentatge.
A caminar se n’aprèn caminant, i a equivocar-nos se n’aprèn equivocant-nos.
1 comentari:
Quan inculques que les coses s'han de fer bé, sense cometre errors,és evident que t'equivoques. Ser pare o mare a vegades, i en certes ocasions és ser una mica geni Com qualsevol geni, els pares molt sovint també ens equivoquem.
Segurement que el problema està en que és molt fàcil veure el gep de l'altre i molt difícil reconèixer el propi.
Qui aprèn a superar les petites equivocacions, aprèn a tirar endavant davant les dificultats que es presenten al llarg del camí de la vida.
Com deia la TIA quan una cosa et surt bé i queda bonica ningu sap les vegades que has hagut de reiniciar-la ni les hores que hi has emprat en fer-ho, es a dir, quantes vegades t'has equivocat.
Publica un comentari a l'entrada