Quan diem que algú està motivat per fer alguna cosa estem valorant la voluntat que té aquella persona per aconseguir un objectiu. Un objectiu que li permetrà satisfer una necessitat i on hi haurà posat molts esforços.
I des de fora podem motivar a algú? Doncs no ho tinc tan clar. Podem transmetre inquietuds, comunicar entusiasme, mostrar passió, expressar eufòria... però tot això no sempre ens porta a empènyer la voluntat de l’altre per tirar endavant.
Potser enlloc de parlar de motivar a algú, caldria plantejar-nos com crear-li la necessitat que el portarà esforçar-se o com potenciar intencionalitats. Perquè si l’altre no té cap ganes de fer res i espera estirat al sofà que algú el motivi, difícilment aconseguirem alguna cosa.
Crec que la motivació ve d’un mateix. Som nosaltres mateixos els que ens hem de posar els reptes que ens permetin persistir en el camí que hem triat, només així podrem arribar a l’objectiu final i, ara sí, des de fora podran dir que estàvem motivats per fer-ho.
2 comentaris:
Ai! LA MOTIVACIÓ
El gran repte que se'ns demana als docents.
Jo tampoc ho tinc tan clar que nosaltres la poguem transmetre.
Si que tinc clar, que si jo CREC en els objectius que en proposo, els resultats que trobo són diferents.
Si mare, tens tota la raó, però perquè llavors la teva motivació són uns objectius que et proposes i lluites per aconseguir-los, ets tu qui età motivada!
Publica un comentari a l'entrada