El nostre estat d’ànim és fruit dels estímuls que ha rebut la nostra ment, i després segons el nostre temperament mostrem una o altra resposta. Per això els mateixos estímuls a una o altra persona porten a reaccions que poden arribar a ser contradictòries. Mentre uns s’esveren els altres poden quedar-se indiferents.
El que nosaltres creiem que és la veritat no deixa de ser una percepció influenciada pel que hem viscut i per tant podem estar mirant la situació des d’una prespectiva errònia. Però tot i ser-ne conscients, per què ens costa tant de relativitzar les situacions quan en formem part? Estarem d’acord que quan un es mira les coses des de fora pot relativitzar amb facilitat, però quan li passen a un mateix la cosa es complica.
Quantes vegades hem sentit que no hi ha res etern? Però tot i això, relativitzar l’amor o la vida no és gens fàcil. Suposo que depèn també de l’escala de valors que tenim i de la importància que individualment donem al que ens envolta.
Tota moneda té dues cares, i si la situació que vivim no ens agrada, es tracta només de donar la volta a la moneda i veure’n el costat positiu. Com que les coses no són fixes, si ara estem malament vol dir que d’aquí poc estarem molt millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada