El món del teatre amateur està molt arrelat a tota Catalunya. És una cultura de base fonamentada sobre la il·lusió d’un projecte. Un projecte amb uns valors que cada vegada costen més de trobar.
Dins el propi grup, a més dels actors hi ha tot l’equip tècnic (des del gestor cultural al tècnic de llum, passant pel tramoista i sense desmerèixer l’apuntador), que aporten tot el que poden i més per poder tirar l’obra endavant.
El gran avantatge és que aquests grups acostumen a treballar amb llibertat, des de les seves conviccions i sense dependre del taquillatge. I això els permet experimentar i arriscar. No sempre l’economia va lligada a la qualitat, i no crec que aquests espectacles hagin de ser gratuïts: el nque no costa res no es valora! I tot i la gratitud amb què tots els membres de la companyia actuen, uns ingressos són sempre necessaris, sinó com es manté el local d’assaig o com es munta l’escenografia?
Crec que les entitats públiques, més que finançar muntatges haurien de promoure les actuacions. Seria la manera de donar projecció a la cultura de l’esforç i d’apropar al públic un teatre de qualitat que sinó pot quedar amagat darrere unes cortines vermelles que s’omplen de pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada