Una situació difícil ho és menys quan nosaltres no hi podem fer res. Potser sentirem desesperació, ràbia, dolor... però si no i hi ha res a fer i no en tenim cap culpa només podem acceptar el procés. Ara bé, què passa quan una resolució depèn del que nosaltres decidim?
Hi ha feines on el que es valora és la capacitat de reacció davant del dubte: què passa si tallem el fil blau o el vermell? Desactivem o detona? La nostra decisió serà fruit de la informació que tenim acumulada a la nostra ment i que sense saber-ho posem en marxa per triar l’opció més adequada.
Com més vegades prenguem decisions més informació es guardarà en el nostre inconscient i estarem preparant el nostre cervell per escollir la millor opció en la següent ocasió. Per això crec que cal implicar-nos i no defugir de situacions que ens afecten directament. Només així anem creixent.
Dubtar és sa, i moltes vegades, darrere d’un “tot ho veig” s’amaga un anhel insatisfet, una queixa en nosaltres mateixos que no sabem resoldre. Aferrant-nos sempre al mateix criteri defugint la inseguretat o pretenent que siguin els altres qui es mullin només és una manera d’apagar la veu que ens guia pel camí dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada