Acostuma a ser fàcil iniciar un projecte, la il·lusió i la novetat ens ajuden a tirar-ho endavant, ens hi engresquem, hi posem tota l’energia que podem però després... mantenir-ho ja és més difícil.
Ens hi trobem tant en ell dia a dia de les coses quotidianes com quan engeguem un projecte més gran. Des de la intenció d’anar al gimnàs fins a la idea d’organitzar un grup o un esdeveniment. El problema és conservar el propòsit més enllà de la novetat. I si això no ho aconseguim ens acaba apareixent un sentiment de no haver lluitat prou per una cosa que valia la pena.
A la feina, el treball constant no sempre és fàcil de mantenir. No s’hi val a desanimar-se perquè les coses són difícils! Ens cal una visió a mig o llarg termini que ens ajudi a aixecar-nos quan caiem. És la manera de poder relativitzar l’error (la caiguda) que ara percebem com una catàstrofe. En el fons sabem que les coses difícils ens ajuden a madurar. Les caigudes són normals i normalment, difícils d’evitar. Però el treball de la formigueta acaba donant sempre bons resultats.
La constància ens permet que els somnis es converteixin en realitat. No n'hi ha prou en dir "faré", cal fer-ho, i la constància és la que ens ajuda en aquest dia a dia. Cal intentar-ho, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada