Moltes vegades ens és fàcil ajudar perquè en una situació concreta som capaços de compartir coneixements, sentiments, objectes, vivències... És fascinant viure podent donar i rebre (i no perquè ho estiguem esperant a canvi, sinó perquè l’altre també té ganes de donar). I es crea un cercle que creix exponencialment.
Però d’altres vegades pot aparèixer un sentiment de propietat (a la feina?). Volem apropiar-nos del més valuós que tenim per tal de guardar-ho, retenir-ho, exercir-hi un control total.
Una cosa que estimem, quan la podem compartir és converteix realment en important, això sí que és valuós!
La felicitat completa només existeix si és compartida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada