Les sensacions que afloren a l’entrar en un lloc sagrat són difícils d’explicar. Què fa que em senti embadalida en una catedral? Per què em vaig quedar atònita a la Gran Mesquita de Kairuán(القيروان)? Per què em sentia tant petita davant la immensitat dels temples romans de Dougga( بنزرت) ?
No sé què és però és cert que canvia el meu estat interior, i els tres exemples anterior tenen en comú que són (o havien estat) Llocs Sagrats. La recerca del més enllà és comú en moltes religions, i les parets d’aquests Llocs han vist com els homes busquen la trobada amb els Déus.
I vivint aquestes sensacions és quan em pregunto: Per què no podem compartir llocs sagrats? Serem capaços (en un futur no massa llunyà) d’utilitzar un mateix lloc de culte per a diverses religions? No podríem utilitzar un edifici sagrat com a Mesquita i com a Església a la vegada? Segurament caldria fer matisos, però per mi una Mesquita i una Església estan molt més properes del que ens volen fer creure.
Si som capaços d’acceptar i respectar els altres, perquè no provar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada