Són les 8 del matí i arribo al despatx. Avui he d’enviar paperassa a la UPC però no sé on. Miro la pàgina web on m’indica quins papers he d’enviar i enlloc trobo ON cal enviar-ho. Decideixo buscar un telèfon de contacte i trobo que via telefònica m’atendran a partir de les 9. M’apunto el telèfon i segueixo treballant.
9:10 truco.
- Hola bon dia, tal i com indica la web tinc preparada la documentació que us he de fer arribar però enlloc indica on els he d’enviar ni si puc utilitzar el correu intern. A qui els he d’adreçar?
- Doncs no et puc respondre aquesta pregunta per telèfon, m’hauries d’enviar un mail perquè et pugui obrir un tiquet.
- Com? Però no tens al teu davant algú que se n’encarregui d’això? No truco al número adequat?
- Sí, sí, però n’he de deixar constància i per això necessito un mail
- ... I on he d’enviar el mail?
- Apunta: ..............
9:12 Em quedo mig atontada, amb el telèfon a la mà i una adreça de correu per fer la mateixa consulta.
9:13 Envio el mail tornant a exposar el mateix que havia dit per telèfon.
10:00 Rebo un mail amb assumpte “Notificació Creació de Tiquet”. L’obro i llegeixo “En relació a la demanda que ens heu fet arribar, us informem que hem creat un tiquet que es troba en procés de resolució....”
A mira, com a mínim ja tinc un tiquet obert!!! Segueixo treballant i la veritat és que pràcticament me n’havia oblidat quan:
18:00 Rebo un altre mail titulat “Avís Tiquet”, i que deia: “Hola Rosa, la documentació me l’has d’adreçar a mi, a sota tens la meva adreça”.
Amb cara de circumstàncies apunto la famosa adreça al sobre de correu intern i ho porto cap a la sortida de correus del departament
19:00 Tercer mail, ara sota l’assumpte “Tancament Tiquet”. I deia “Us informem que hem donat per tancat el tiquet que heu fet arribar”.
Deu hores per dir-me una adreça! Arribo a fer una pregunta una mica més compromesa o complicada i no sé què hagués passat! I a més a més sabent que a les 9 del matí havia trucat al telèfon adequat! Ah i he rebut tres mail, que algú els deu haver enviat no?
2 comentaris:
Les preguntes complicades segur que te les hauria respost algú. Encara que sembli mentida normalment són les coses sencilles les que costen més de respondre o de donar-hi solucions.
Sigues positiva, i pensa que tres vegades al mateix dia, algú ha pensat amb tu i t'ha escrit un mail cada vegada.
Veus, mirat així no sembla tan greu no? El problema és si cal que hi hagi tanta gent pensant en mi... Que al final és una universitat pública!
Entenc que la burucràcia ha d'existir, però també caldria tenir clar a partir de quan cal aplicar-la.
Gràcies ple comentari!
Publica un comentari a l'entrada