Quan emetem un judici ho fem condicionats a la informació que tenim. Acceptem o no la idea d’una altre segons si la informació que ell ens transmet coincideix amb la que nosaltres posseïm. Està clar que no hi ha veritats absolutes, però a vegades sembla que això se’ns oblidi.
Ser autocrític vol dir jutjar-nos per alguna conducta, i no cal que sigui “dolenta”, al contrari! El que cal, és saber mirar-nos des de fora i avaluar-nos tal i com ho podria fer un altre, sense afavorir cap sentiment d’autoculpabilitat.
Aquesta autocrítica ens ha d’ajudar a millorar les nostres habilitat, capacitats o competències. Cal ser objectiu sobre un mateix, i extreure’n de la reflexió un compromís de millora. Si practiquem sovint l’autocrítica i sabem reconèixer quan fem una cosa bé, potser també ens serà més fàcil utilitzar el mateix procés quan les coses no són tan fantàstiques.
Això sí, ningú diu que tot i tenir l’actitud el camí sigui fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada