Cada vegada que tinc l’oportunitat de veure més o menys d’aprop com pren forma un instrument tan gran com aquest m’embadaleixo. Més de 4200 tubs, 12.5 metres d’alçada, més de 12 tones penjades d’una arcada, milers d’hores de treball... i després l’acaba fent sonar (normalment) una sola persona!
Em meravella que encara es puguin seguir construint instruments com aquest, un treball artesanal combinat amb el càlcul estructural que perdurarà molts anys en una església tan especial com la Montserratina.
Segur que els organistes benedictins en sabran treure el màxim partit, i els centenars de sons diferents que permet un orgue d’aquestes característiques ressonaran per les muntanyes serrades catalanes.
2 comentaris:
Ha sonat, ha sonat, tot tal com estava programat.
Silenci, pregrària, cants, emocions, sentiments, reflexions...
L'esperit transportat i l'ànima serena.
Marevellós
Sí mare! Molt molt molt xulo. Quina cerimònia! Sort de la ràdio :)
Publica un comentari a l'entrada