Avui l’espelma l’encendré pel Contacte.
Vivim en una societat on les carícies gairebé no existeixen. No estem acostumats a tocar als que tenim al voltant. Sembla que ens faci por i ho reservem a l’espai de la parella o a la família més propera.
Però en canvi, quantes vegades una abraçada ens ha reconfortat? O quantes vegades una senzilla agafada de mà ens ha tranquil•litzat? O quantes vegades un copet a l’esquena ens ha ajudat a sentir-nos millor? No és molt millor una bona abraçada que un petó de compromís?
Hi ha qui assegura que 5 abraçades al dia augmenten el teu benestar. No sé si els avantatges del contacte són tan fàcilment comptable, però la veritat és que amb contacte em passen la meitat dels mals. Amb companys de feina, amb amics, amb la família, amb la parella... Seran contactes diferents però tots ens aportaran coses bones!
En definitiva, encara que no sigui socialment massa ben vist, per què no abraçar-nos quan ens ve de gust?
2 comentaris:
Ja saps que em costa molt fer petons a les persones no massa properes, i que quan els faig per compromis em sento molt malament. Però si que estic totalment d'acord amb tu que el contacte físic en moments determinats m'ha ajudat molt.
Aquestes vint-i-quatre hores que has estat a prop, després de la setmana que portava han sigut molt reconfortants. Gràcies.
Gràcies a tu!
Publica un comentari a l'entrada