La neu a Barcelona ciutat ja ha desaparegut. I avui es podien veure imatges no menys curioses que les de fa dos dies: cotxes amb els parabrises encara enlairats, petits racons de gel provinents d’ex-ninots de neu, moltes branques caigudes (i els treballadors corresponents començant a podar), el Tibidabo encara nevat... però una imatge concreta és la que m’ha cridat l’atenció: La quantitat de paraigües trencats per tot arreu! A les papereres, pel mig del carrer, arraconats en alguna cantonada... És curiosa la perseverança que vam mostrar tots plegats aguantant el paraigua obert tot i el vent. La nevada estava acompanyada de ràfegues prou fortes, i tots sabíem que el vent acabaria girant el paraigua i al final... trencant-lo.
Per això he posat el vídeo de sota. Jo crec que tots alguna vegada ens hem preguntat: “Per què no fan un paraigua que no es giri quan fa vent?” I sí, ja hi ha una empresa que ja ho comercialitza! Senz Umbrellas.
Els enginyers no només fem “els nostres números” com alguns creuen... també fem coses útils!
1 comentari:
Quan algú és profà en la matèria, es pregunta:
- I els inginyers que fan?
La resposta adient és:
- De tot mare, de tot.
Ha quedat claríssim!!!!!
Publica un comentari a l'entrada