La naturalesa és sàvia i a la vegada complicada. Intentar-la entendre no és fàcil, però com que som molt tossuts ens hem inventat la simulació. Simular ens permet fer un anàlisi més senzill (però a la vegada tan complicat com vulguem) del que ens envolta. Si tot va com tenim previst, la simulació ens permetrà, a més a més, fer prediccions del que passaria a la realitat en unes condicions donades. Si el model és prou bo, la simulació ens donarà arguments per creure que el comportament que acabem de simular seria el que tindria lloc a la realitat en aquelles mateixes condicions.
Però la simulació té una altra cara. Simular també pot indicar fingir alguna cosa que no és real (simular una malaltia per escaquejar-se d'alguna cosa). I quan fem una simulació com podem saber que el resultat és una bona predicció o que el que acabem de fer és pura ficció? Estem fingint? Els que saben dis-simular ens poden enganyar, les simulacions també?
Per sort, s'agafa abans a un mentider que a un coix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada