Els dies abans de l’arribada d’una data límit acaben sent sempre molt intensos. S’ha treballat molt i s’està a punt d’arribar a un punt de control (potser no és la meta, però potser sí que és el punt d’avituallament). El ritme de feina s’accelera i es vol tancar la feina deixant-la el màxim de ben feta, que per això s’ha treballat durant molt de temps. No ens podem conformar amb mitges tintes!
L’últim esforç també s’ha de saber gaudi:
Gaudir de la molta productivitat, de plasmar tot el que tens al cap, i això pot portar sorpreses (què passa quan te n’adones que el que creies que tenies clar no està tan clar com pensaves?).
Gaudir recapacitant. Són moments claus per a la comunicació. Et permeten posar per escrit el que has fet, una eina per transmetre la feina feta.
Gaudir de l’esforç mental que som capaços de fer amb situacions com aquestes! Qui ho diria!
En definitiva gaudir del que fem tot i tenir una pressió com la data límit d’entrega
2 comentaris:
Ben cert, un sempre es sorprèn de com ha aconseguit ser tan productiu els dies abans de la deadline. Per això, sempre penso que quan abans arribi el dia d'entregar, millor, perquè segur que la feina estarà feta (no sé com, però estarà feta!)
Sí, estic totalment d'acord amb tu! Passa amb els treballs de la universitat, amb les entregues, o amb la feina. Al final ho tens fet!
Per cert, estàs per la costa oest?
Publica un comentari a l'entrada