La Màquina de Cosir

Avui he tingut la sort de poder tornar a la docència. La primera pràctica de l’assignatura Teoria de Màquines és l’estudi d’una Màquina de Cosir! Sí, sí, a Enginyeria Industrial no només parlem de cotxes, motors i grans construccions, també sabem què és una màquina de cosir.

Quan comences la classe i dius: “Avui aprendrem què és una màquina de cosir”, sents les primeres rialles, a la pregunta “Algú sap cosir ?” tornen a aparèixer més rialles (i cap mà alçada, normalment) però la cosa canvia al llarg de la pràctica.

Qui més qui menys l’ha vist alguna vegada, fins i tot algú en té alguna per casa, però ningú s’havia plantejat què hi havia dins aquell tros de ferro negre. Doncs bé, el cas és que és una màquina fascinadora!

L’invent data de 1790 i al principi no va ser ven acceptat ni per modistes ni per sastres (tots els canvis costen!), però cal treure’s el barret davant una ment (Thomas Saint) capaç d’aconseguir que amb un sol moviment actuat (el pedal) es pugui fer pujar i baixar una agulla, moure una llençadora de manera rotacional (que gira en tots dos sentits) i fer avançar la tela que estàs cosint. Ah! i tot això de manera coordinada i només amb elements mecànics!!!!

Quan després de comprendre’n el funcionament es passa a l’esquematització es comença a comprendre la fascinació de l’invent. El fet és que la màquina acaba seduint a la majora dels alumnes de segon.

Estic segura que, a partir d’ara, es miraran diferent aquell ferro negre estilitzat i aquelles (normalment dones, no ens enganyem) que tenen el poder (cada vegada més escàs) de saber-la fer anar.